Aquesta segona fase, desprès de deu anys de funcionament del teatre i més de dos d’obres, suposa la culminació d’un procés en el qual hem col·laborat des del llunyà 1992, quan vàrem rebre l’encàrrec de redactar un avantprojecte general per a la conversió de l’antiga Sala Goya en un Teatre municipal modern, amb capacitat i equipament tècnic suficients per acollir les representacions culturals de la ciutat de Santa Coloma. Molt de temps per comprovar els encerts i palesar les mancances, algunes ja sabudes i d’altres descobertes durant tots aquests anys de funcionament de l’edifici.
Si llavors es tractava d’adequar un edifici existent a un nou ús, amb la complexitat de la seva situació i la responsabilitat que intrínsecament comporta un equipament públic d’aquesta naturalesa, ara es tracta d’acabar la feina i finalitzar la configuració dels espais que en la primera fase va quedar pendent.
En primer lloc la Sala Miquelet del segon pis, inèdita encara i que havia quedat nua. Un espai polivalent complementari per a representacions de petit format, assajos o altres actes, amb els seus serveis independents. En segon lloc, refer els espais de servei –camerins, magatzems, oficines, serveis de públic- als quals només se’ls hi havia fet un rentat de cara per poder ser utilitzats.
Desprès, el condicionament definitiu de la sala gran, la Sala Sagarra, des de la correcció de la grada i la rehabilitació de les butaques per fer-la més confortable, fins a la millora o renovació total de les instal·lacions tècniques -enllumenat, climatització, equipament escènic- passant per la modificació de tots els acabats de la sala (parets, sostre i terra).
I finalment, una actualització general de l’edifici, tant a nivell d’acabats dels espais com de millora de les instal·lacions, en molts casos per adaptar-les a les noves normatives. Hem treballat a partir del plantejament inicial de l’edifici -els valors del qual considerem encara vigents- des del rigor i amb honestedat, i pensant sempre en els usuaris, tant en els espectadors com en els artistes i els treballadors del teatre.

Manel Bosch i Antoni Sánchez-Fortún
arquitectes